Menjar a la Xina amb una al·lèrgia o una dieta especial

Com explico l’al·lèrgia alimentària en xinès al restaurant?

Fes servir 我对___过敏 (Wǒ duì ___ guòmǐn), «tinc al·lèrgia a ___»: 我对花生过敏 vol dir «tinc al·lèrgia als cacauets». Digues-ho en seure, abans que ningú demani; pregunta per cada plat i demana que ho confirmin amb cuina. Qui pren nota poques vegades és qui cuina: mostra les mateixes paraules per escrit perquè les transmetin exactament.

1. Digues-ho primerExplica l’al·lèrgia al cambrer tan bon punt seguis i mostra la targeta.
2. Pregunta per cada platAssenyala’l i pregunta si conté l’al·lergen. Pregunta també per les salses, que poques vegades consten al nom.
3. Demana que ho comprovin amb cuinaDemana que confirmin que el plat no conté aquells ingredients i explica que és molt important.
4. Fixa’t si dubtenSi la resposta és vaga, tria un plat més senzill, com verdures al vapor sense salsa o arròs, o menja en un altre lloc.
5. Comprova el que arribaMira el plat abans de menjar. Cacauets, sèsam o gambes visibles indiquen que el missatge no ha arribat.

Practica amb àudio a la lliçó d’al·lèrgies i necessitats alimentàries; els tons importen i ajuda haver-los sentit abans.

Per què convé portar una targeta d’al·lèrgies en xinès?

Els restaurants són sorollosos, el personal té feina i un to mal pronunciat pot canviar una paraula. Una targeta amb caràcters evita conjectures: la poden llegir, fotografiar o portar a cuina. Els CDC dels EUA aconsellen portar una targeta en la llengua local amb les al·lèrgies greus, i l’entitat FARE recomana targetes per al cuiner en la llengua del país (CDC, FARE).

Una bona targeta indica l’al·lergen, la gravetat i el contacte encreuat (woks, oli i estris compartits). Crea-la amb la targeta d’al·lèrgies en xinès; Chinese for Travel també la desa al mòbil per mostrar-la. Imprimeix-ne una còpia per si et quedes sense bateria.

• Què no pots menjar, amb noms concrets (cacauets, no només «fruita seca») i incloent olis, salses i brous.
• La gravetat, per exemple que fins i tot una quantitat petita et pot fer molt mal.
• Contacte encreuat: demana un wok net, oli nou i estris nets.
• Un agraïment educat: una targeta que sona com una petició convida més a llegir-la.

Per quins ingredients ocults he de preguntar?

Les sorpreses solen venir d’olis, brous i salses, més que de l’ingredient principal. Convé indicar-los a la targeta o preguntar-los pel nom.

Si tens al·lèrgia als cacauets, pregunta a l’al·lergòleg abans de viatjar si també has d’evitar-ne l’oli i demana a la cuina quin oli fa servir: 用什么油 (yòng shénme yóu).

Com dic que soc vegetarià en xinès?

Digues 我是素食者 (Wǒ shì sùshí zhě, «soc vegetarià») o la forma quotidiana 我吃素 (wǒ chī sù). S’entenen, però el cuiner pot considerar acceptable una mica de porc picat per donar gust, brou de pollastre o llard en un plat de «verdures». Afegeix què no menges: 我不吃肉 (wǒ bù chī ròu, «no menjo carn»), 不要高汤 (bú yào gāotāng, «sense brou de carn»), 不要猪油 (bú yào zhūyóu, «sense llard»). Per a una dieta vegana, digues 纯素 (chún sù) i afegeix que no menges ous ni lactis.

Alguns plats vegetals populars tradicionalment porten carn: el mapo tofu (麻婆豆腐) sol tenir porc picat, i l’albergínia d’aroma de peix (鱼香茄子) no té peix però sovint té porc. Demana’ls 不放肉 (bú fàng ròu, «sense carn»).

Els restaurants vegetarians budistes (素食餐厅 sùshí cāntīng o 素菜馆 sùcàiguǎn), sovint prop de temples, són l’opció més fàcil. Molts eviten també all, ceba i plantes de gust fort per motius religiosos; la seva «carn vegetal» sovint és gluten de blat (面筋, miànjīn) o soja (China Vegans).

Puc trobar menjar halal a la Xina?

Sí. Busca 清真 (qīngzhēn, halal), sovint en verd i amb escriptura àrab. N’hi ha a la majoria de ciutats; molts locals de fideus de vedella de Lanzhou (兰州牛肉面) són halal, com molts restaurants del nord-oest amb broquetes de xai i fideus estirats a mà. Fora dels 清真 són habituals el porc i el llard: digues 我不吃猪肉 («no menjo porc») i pregunta pel llard i el brou.

Es pot menjar sense gluten a la Xina?

Sí, però requereix atenció. El mot gluten, 麸质 (fūzhì), no és gaire conegut als restaurants: esmenta el blat (小麦, xiǎomài) i la salsa de soja. Aquesta apareix en molts plats i sol portar blat; és el principal ingredient que cal vigilar. Fideus, raviolis, panets i molts arrebossats porten blat, i la carn vegetal budista sovint és gluten pur.

L’arròs blanc, el peix al vapor, les verdures només amb oli i sal i les farinetes d’arròs (粥, zhōu) solen ser els punts de partida més segurs. Molts viatgers celíacs porten ampolletes o sobres de salsa de soja sense gluten. Si has d’evitar estrictament el contacte encreuat, indica-ho a la targeta.

Els aliments envasats indiquen els al·lèrgens?

Encara no de manera fiable. La norma revisada d’etiquetatge d’aliments preenvasats GB 7718-2025 els fa obligatoris per a vuit grups: cereals amb gluten, cacauets, fruita de closca, ous, llet, soja, peix i crustacis, però no entra en vigor fins al 16 de març de 2027 (resum de ChemLinked). A l’octubre de 2026, un aperitiu sense avís pot contenir l’al·lergen: llegeix els ingredients (配料, pèiliào) o pregunta.

Què faig si tinc una reacció al·lèrgica a la Xina?

Fes servir la medicació d’emergència segons les instruccions del metge i truca al 120 per demanar una ambulància o demana a algú del voltant que hi truqui. Digues 我过敏了 («tinc una reacció al·lèrgica») i mostra la targeta. El personal de l’hotel o restaurant pot trucar i donar l’adreça en xinès.

Prepara’t abans de marxar. Porta a l’equipatge de mà prou medicació receptada per a tot el viatge i recanvis: potser no trobaràs el mateix producte a la Xina continental. La duana permet medicaments per a ús personal en quantitats raonables (govern de Shanghai); porta la recepta o un informe mèdic. La guia de farmàcies i hospitals explica les normes i la de telèfons d’emergència, què dir per telèfon.

La lliçó de malaltia i metge i la lliçó bàsica d’emergències expliquen què dir després.